res exploradors britànics viatjaran fins al Pol Nord per recollir dades sobre la velocitat a què s‘està fonent l‘oceà glacial Àrtic, en la missió científica sobre el canvi climàtic més important dels últims temps. Pen Hadow, director de l‘expedició; Ann Daniels, guia i responsable d‘intendència, i el fotògraf Martin Hartley partiran a finals de febrer cap a la conca del Canadà, des d‘on començaran una travessia de cent dies fins al Pol Nord geogràfic.

La seva missió no és arribar-hi, ja que tots tres, veterans exploradors, hi han estat altres vegades, sinó aplegar tanta informació com sigui possible sobre el gel, la neu i l‘aigua, que ha de servir als científics per predir quants anys d‘existència li queden a aquesta massa de gel. Per al projecte, que té un pressupost de tres milions de lliures (3,2 milions d‘euros), l‘enginyer Michael Gorman, de la Universitat de Cambridge, ha dissenyat un radar portàtil capaç de penetrar la superfície per determinar la gruixària de la capa de neu o gel. Amb aquest aparell, anomenat Sprite, l‘equip del Catlin Arctic Survey anirà mesurant cada deu centímetres durant els 1.200 quilòmetres que recorreran des del punt de partida, en les coordenades 80ºN-140ºW, fins a la seva destinació. Els científics associats a la missió, encapçalats per Wieslaw Maslowski, del departament d‘Oceanografia de l‘Escola Naval de la Marina dels Estats Units, esperen que les dades reunides amb aquest sistema siguin més fidedignes que les obtingudes fins ara amb satèl·lits o submarins.

Actualment, els càlculs sobre quant trigarà a fondre‘s l‘oceà Àrtic difereixen molt, amb projeccions d‘entre cinc i cent anys, per la qual cosa «els polítics no tenen material suficient per fonamentar les decisions», va assenyalar Hadow dijous passat en una roda de premsa. Hi ha parts d‘aquest oceà, on viuen espècies animals com ara els óssos polars, les foques o les morses, que es fonen cada any a l‘estiu, per tornar a congelar-se a l‘hivern quan quasi no hi ha sol. No obstant això, els últims temps i a causa del canvi climàtic, ha augmentat el ritme de fosa i això ha donat lloc a més llacunes d‘aigua fosca, que absorbeixen la llum solar (al contrari del que succeeix amb la neu, que la reflecteix), la qual cosa provoca l‘augment de la temperatura de l‘aigua i més desglaç.

Els tres exploradors, que per una vegada se senten «socialment útils», i Maslowski esperen presentar els resultats en la cimera sobre canvi climàtic que se celebrarà el desembre a Copenhaguen, amb l‘objectiu de millorar els acords de Kyoto. La replega de dades, que inclou la profunditat i temperatura de l‘aigua sota el casquet glacial, que no és fàcil per les condicions extremes de la regió, encara ho serà menys si es té en compte que els exploradors han d‘arrossegar trineus de més de cent quilos.

Daniels, cap d‘intendència –que quan no es dedica a explorar és a casa tenint cura dels quatre fills que té–, s‘encarregarà de trobar la millor ruta, organitzar les parades i preparar menjars reconstituents de menús deshidratats. «El perill més gran és la congelació dels dits de les mans i els peus, i no perquè temis perdre‘ls, que tant ens fa, sinó perquè, si succeís això, no podríem fer la nostra feina», va explicar. Equipat amb guants especials per a temperatures de fins a 50 graus sota zero, Hartley enviarà cada dia fotos i vídeos de l‘expedició, que té el suport logístic d‘una base al Canadà. Tot s‘ha calculat al mil·límetre. La roba, l‘equipament, els aliments han de ser funcionals, lleugers i imprescindibles. «Res no va destinat al confort», segons Daniels. No obstant això, va confessar, només hi ha un luxe que es permetran els tres britànics, sense el qual «possiblement no sobreviurien»: una tassa de te al matí.